M'heu portat de Cap. Gràcies!

Tot just fa uns dies que vam fer-nos aquesta foto. Per a mi podia significar l'adéu a un grup excepcional. Però ni va ser un adéu, ni el grup, per sort, és tan excepcional... Bon inici, eh?

De fet, el grup és bo. Bé, molt bo. Molt bo i des de fa una setmana o dues... un grup. Es comencen a conèixer els gustos, les aspiracions, els anhels. Saben que no totes (majoria femenina, permís nois) seran educadores, però no n'hi ha una de sola que no sàpiga que per entrar en aquest món... millor que t'agradi. Si vols un refugi, oposita a una altra cosa, sempre faràs menys mal, oi?

Però en aquest grup -he dit ja que és un molt bon grup?- la decisió de ser educador o educadora ningú la prendrà exclusivament amb l'estómac -per omplir-lo, vaja-. Són bons per poder fer altres coses: individualment, per parelles o com a grup. De moment, gens malament, gaudiran de la companyia dels seus companys mentre comparteixen l'oportunitat d'aprendre. La mateixa oportunitat que un dia hauran d'oferir a d'altres -i no falta gaire en alguns casos...-. El docent que estigui amb elles, i ells, caldrà que se senti afortunat, més enllà de la parafernàlia de la matèria que hagi de fer. De fet, elles i ells faran que se'n senti. I ho faran escoltant, preguntant, qüestionant, buscant respostes i, sobretot, inventant noves preguntes... Ah! Quin grup, sí!

I el més interessant és que es volen dedicar a educar adolescents (no només a ensenyar biologia, mates, geologia -hola, Marta-)... Fantàstic! I això que ja han sentit alguns avisos que no serà fàcil, i que a vegades passen coses... Però també en passen d'altres -més sovint, molt més bones i que no fan tan de soroll mediàtic...-.

I per això afirmo que el grup, molt bo -ho he dit, oi?-, per sort no és excepcional. No, no és cap excepció. N'hi ha d'altres, d'altres com els que cadascuna i cadascun dels que forma part d'aquest sabrà trobar i ajudar a fer, ajudar a que altres es trobin, es comuniquin, reconeguin com en són de bones i bons... I de gent que sap fer això, en aquest grup, n'hi ha molta...

Espero que el trobin aviat, tant com espero que ara gaudeixin d'aquest que estan vivint setmanalment cada dissabte. I només queda justificar que quan coneixes algú que val la pena, com és el que m'ha passat a mi -i reconec que tinc la fortuna que em passa molt, molt sovint- mai li acabes de dir adéu, perquè, d'alguna manera ens tornarem a veure. Si és en un sopar, fantàstic. Pel carrer, meravellós. En un tren, dinàmic. Però, a més, probablement també ens rec0rdarem un dia que, a una tutoria de Secundària, estarem animant els nostres alumnes a aprendre que de temps, sempre en tindran, només cal saber a què el volen dedicar. Saber triar. Aquell dia, d'alguna manera, també ens tornarem a trobar.